La dansa de les almorratxes

posted in Sessions

La dansa de les almorratxes

Va haver-hi un temps en què els pirates musulmans i barbarescs freqüentaven la nostra costa i no precisament amb bones intencions. La gent vivia sempre a l’aguait, amb un dimoni a cada orella, amatent a qualsevol moviment que el mar traspuava.

Vet aquí, doncs, que un bon dia arribà a Lloret un jove àrab, ric i decidit, de mirada desafiant i posat aristocràtic. I mireu com són les coses que el jove àrab, ric i musulmà es va enamorar d’una donzella lloretenca, pobra i cristiana. I se n’enamorà tan perdudament com només ho pot ser l’amor de debò, que, segons diuen els més vells, asseca el cervell i exalta l’ànima. El jove va utilitzar tots els seus mitjans per conquerir el cor de la noia. Primer van ser ofrenes materials: diners, joies, vestits, luxes impensables. Llavors foren promeses: amor, fidelitat, conhort. I finalment, passió cega i  entrega incondicional.

Però entre ells sempre s’alçava, com un mur infranquejable, com una fortificació inexpugnable, la religió. Hom diu que la noia, en el fons, l’estimava, però estimava més la seva reputació i temia un càstig diví si s’unia amb un infidel.

–T’estimo –li deia ell, en una llengua que ella no parlava però d’una manera que entenia.

–Marxa, deixa’m –li responia ella, en un to que delatava la seva lluita interior.

I la conversa es repetia jorn rere jorn.

Fins que un dia de ball, el jove musulmà es va presentar a la plaça de la vila mudat amb vestits de seda i joies lluents, disposat a jugar-se fins a al darrer bri de la seva dignitat. Es va plantar davant la noia i li va oferir una almorratxa d’aigua olorosa. Tothom va callar i va mirar els ulls de la parella cercant-hi respostes. Diuen que una alenada de frescor, de sentors mai sentides, d’aromes mai flairades, va omplir l’aire i, per uns moments, va traslladar tots els presents a un paradís desconegut.

De sobte la noia va trencar aquell silenci extàtic i es va dirigir al jove musulmà. No se sap si indignada per la gosadia del jove o per la seva pròpia incertitud, va prendre l’almorratxa i la va rebotir, cega d’ira, contra el terra. Mil bocins van escampar-se per la plaça i mil aromes van recórrer l’aire.

Conten que el jove musulmà, avergonyit i dolgut, va tornar a l’Àfrica i mai més s’acostà a les costes catalanes. La jove lloretenca, víctima de les seves contradiccions, es tancà en un convent i no en sortí mai més.

Si aneu a Lloret entre el 24 i el 26 de juliol podreu assistir a la dansa de les almorratxes. Les quatre parelles de ballarins reprodueixen la història del jove musulmà i la donzella del la vila. Les noies agafen l’almorratxa i la llencen a terra. Diuen que si l’almorratxa es trenca, la noia es casarà l’any següent.

Models: Olga Cercós i Agust Frías.

Maquilladora: Clara Heras

Sessió inspirada en l’obra: “La dansa de les almorratxes” de Miquel Martín.

1 comment

  1. Aquest, no te’l coneixia …. m’ha agradat molt la teva interpretació de la Dansa de les Almorratxes. M’ha fet agafar ganes d’anar-ho a veure a Lloret. Encara que a les dates que és, deu estar a rebentar de turistes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada