Passa molt sovint que anant a treballar cap a Girona, al passar per la “Isla” i mirar direcció cap a mar es poden apreciar unes sortides de sol espectaculars.

La de fa dos divendres va ser indescriptible. Un mar de boira baixa molt densa d’on hi sortien com illes, el Montgrí, xifrers de cementiris i algún campanar. Amb el sol il.luminant en llum vermella tota l’escena. Era per plorar al no tenir temps ni la càmera.
Total que tenia mono de sortida de sol. Tot i anar a dormir molt tard després d’un casament em venia de gust. Un parell de Whatsapps i ja ho tenia lligat.

És un gran avantatge saber que aquests dos personatges que vaig convocar, en Jordi Güell i en Francesc Jordan, a la mínima que poden no perden l’oportunitat de llevar-se d’hora i anar a ventar retratus.

Ho tenia tot planificat, sortida de sol amb molta boira baixa i bona companyia. Què podia fallar? Doncs clar… la tramuntana va entrar en escena i adéu boira. Santa innocència. En Jordi i en Francesc ja ho tenien clar que no hi hauria boira. Ells, la nit anterior ja varen mirar els seus programes meteorològics dels iPhones. L’experiència és un grau.

Però tal com diu en Jordi, “Hombre cobarde no enamora mujer bonita“. O sigui que si et quedes a casa segur que no fas fotos.

Al final vàrem anar a la Gola del Ter, territori conegut pels tres, però sempre sorprenent.